Dia de Corpus, dia sagrat, dia de purgues pel que queda d´any.
A la plaça el foc ja crema, l´àliga no és mai la primavera.
Tot és a punt, tot es preparat, es mouen les maces, tremolen les mans.
Ha quedat a la Ginesta, ja se sent ferum de festa.
Pel carrer costa avançar, massa strets per la gent que hi ha.
Pel carrer q va a la plaça hi ha una dona que escridassa.
La barreja de mà en mà, tot a punt de començar.
Però hi ha qui vol que tot s´acabi i que no tingui un bon final.
No em preguntis perquè això passa, com es que n´hi ha que volen mal.
Ningú va poder imaginar, però algú ho havia d´aturar.
El que havia de ser una gran festa, va acabar en un bany de sang.
No fugis, no em deixis, no et separis mai del meu costat.
Tornarem a trenc d´alba, quan tot hagi acabat.
Es troben les colles, amics que s´abracen.
Després dels salts ens trobem a barraques.
I la música sona des de dalt de les escales.
Veig els balcons de l´infern i els llums ja s´apaguen.
Salten els plens, es crema la plaça.
Ell sempre al mig, ningú no l´atrapa.
Gira l´àliga, gira la gent,
els àngels s´ho miren, ja ha arribat el moment.
I a barraques tot es torça
hi ha qui vol fer servir la força.
I ell que corre a defensar la salut del seu germà
al bell mig de la baralla, el xisclar d´una navalla:
taques de sang, crida la gent, ha caigut un innocent.
Ei fum digue´m què hem de fer.
No fugis, no em deixis, no et separis mai del meu costat.
Tornarem a trenc d´alba, quan tot hagi acabat.
On ets? On et puc anar a buscar? Per què? Per què s´ha d´acabar?
Tota una vida per davant, es perd la vida en un instant.
